Pata de perdiz
Chroogomphus rutilus |
Barret de 4-10 cm, primer cònic i després estès amb el centre sovint umbonat. El marge primer és involut i després incurvat. La cutícula, que és separable, és viscosa i brillant en temps humit, de color variable, de bru rogenc a bru vinós, sovint amb tonalitats olivàcies. Làmines separables de la carn, molt decurrents i separades, de color bru olivaci de joves, que s'enfosqueixen molt al envellir. Esporada de color negre olivaci. Peu llarg, de 5-10 x 0.8-1.5 cm, atenuat i corbat cap a la base. És viscós, fibril.lós i escamós, de color més pàl lid que el barret, amb la base del color del safrà. A l'àpex presenta restes de vel filamentós, que formen una mena d'anell molt fugaç. Carn compacta, de color groguenc, més intens a la base del peu, on és de color safrà. La seva olor i gust són suaus. |
|
HÀBITAT
Fong micorrizogen que viu associat als pins, en tota classe de sòls. Fructifica a finals de l'estiu i a la tardor. Es troba des del litoral fins als Pirineus.
COMESTIBILITAT
És comestible, encara que de poca qualitat. És millor barrejar-la amb altres bolets. Al cuinar s'enfosqueix i pren una coloració morada molt intensa.
OBSERVACIONS
En les pinedes de les comarques litorals, es troba més habitualment la varietat Fulmineus Heim, que té tonalitats vinoses. Un bolet molt semblant, que es troba a les comarques pirinenques sota avets i pi roig, és C.helveticus Moser, que té la cutícula seca i no viscosa. Un altre bolet semblant és Gomphidius glutinosus, però és més gris i molt viscosa. Ambdues són comestibles. |
